La disgrafia és un trastorn que afecta la capacitat d’escriure d’una persona. Inclou dificultats a l’hora d’escriure a mà, teclejar, deletrejar o crear text escrit en general. Si sospites que pots tenir disgrafia, convé fer una prova aviat perquè la intervenció primerenca és clau.
En aquest article parlem sobre les proves de disgrafia i tot el que cal saber sobre el tema. T’oferim una guia de les proves, què avaluen i com es mesuren. Al final, entendràs millor la disgrafia i el seu diagnòstic.
Entendre la disgrafia
La disgrafia és una discapacitat d’aprenentatge que afecta la capacitat d’escriure d’una persona. Es considera una discapacitat oculta perquè sovint no es detecta fàcilment.
Tanmateix, com passa amb altres dificultats d’aprenentatge, la disgrafia pot anar de símptomes lleus a greus. Els més comuns són dificultat per escriure correctament, mala lletra i problemes de motricitat fina. En casos greus, fins i tot agafar bé un llapis pot ser complicat, però això es pot millorar amb accessoris com adaptadors per a llapis.
Aquest trastorn pot afectar seriosament el progrés acadèmic, l’autoestima i, sobretot, la qualitat de vida.
Disgrafia vs dislèxia vs TDAH
Disgrafia, dislèxia i TDAH són totes discapacitats d’aprenentatge en algun sentit. Ja hem parlat de la disgrafia, però la dislèxia i el TDAH afecten l’aprenentatge de manera diferent.
La dislèxia sovint es confon amb la disgrafia, ja que totes dues dificulten la lectura. La dislèxia afecta la comprensió del text, el reconeixement de paraules i la interpretació del significat. En els casos més greus, també hi ha problemes amb la consciència fonològica.
Per la seva banda, el TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat) afecta l’atenció, la concentració i el control dels impulsos. No acostuma a afectar la motricitat fina, però és un trastorn d’aprenentatge que a vegades requereix suport.
Encara que la disgrafia, la dislèxia i el TDAH afecten l’aprenentatge, cadascuna té causes i tractaments específics diferents.
També cal saber que la dislèxia no implica trastorns com l’autisme ni altres dificultats similars com la discalcúlia.
Tipus de disgrafia
Hi ha diferents tipus de disgrafia, cadascun amb símptomes i causes concretes. Es pot tenir només un tipus, però sovint hi ha una combinació de símptomes.
Els tipus més comuns de disgrafia són:
- Disgrafia dislèxica: afecta la lectura i l’ortografia, sovint associada a la dislèxia. Els trets més típics són una lletra il·legible i problemes ortogràfics, però la còpia pot sortir més neta.
- Disgrafia motriu: es relaciona amb la motricitat fina, el poc to muscular i la poca destresa. Costa escriure amb nitidesa perquè no es controla bé el moviment del braç.
- Disgrafia espacial: relacionada amb la consciència de l’espai. Dificulta alinear lletres i paraules a la pàgina. És un trastorn poc visible a primera vista.
Proves per a la disgrafia
Fer proves per a la disgrafia i altres dificultats d’aprenentatge és essencial per millorar la qualitat de vida mitjançant suport o educació especial. Sovint la prova de la disgrafia es fa dins d’una avaluació global.
Segons la valoració, el metge pot recomanar diverses proves com les següents.
Integració visual-motriu
En aquesta prova es demana escriure paraules o fer dibuixos de dificultat creixent en un temps limitat i sense esborrar. Permet valorar la motricitat fina i la percepció de l’espai de la persona.
Algunes persones amb disgrafia tenen dificultats en la coordinació ull-mà, fet que apunta al trastorn de l’aprenentatge.
Prova d’ortografia
Encara que la mala ortografia no és causada només per la disgrafia, pot ser un símptoma. Qui té disgrafia dislèxica sol afegir o eliminar lletres o tenir errors de seqüència quan escriu paraules.
En aquesta prova s’utilitzen metodologies com WIAT-3, WJ-IV i TOC.
Prova d’expressió escrita
La prova d’expressió escrita la fa un psicòleg o especialista en dificultats d’aprenentatge. Avalua la capacitat d’escriure llegible, fer bona ortografia i organitzar idees al paper. Pot incloure tasques de cal·ligrafia, ortografia i redacció.
Els resultats ajuden a entendre on són exactament les dificultats associades a la disgrafia.
Eines tecnològiques per a l'aprenentatge
La disgrafia i trastorns similars poden afectar greument la qualitat de vida. A més de mestres de suport per treballar la motricitat fina, hi ha eines tecnològiques que ajuden a superar dificultats. Per exemple, programes de text a veu poden afavorir l’aprenentatge i el rendiment acadèmic.
Speechify, per exemple, és un programa de text a veu que llegeix textos en veu alta. L’app ajuda persones amb disgrafia a entendre millor els textos escrits. Així poden centrar-se en el significat i no tant en la descodificació de paraules.
La tecnologia de suport com el reconeixement de veu i la predicció de paraules pot millorar molt l’escriptura en persones amb disgrafia. Dictar, en comptes de teclejar, és més fàcil per a qui té trastorns com dislèxia, TDAH o disgrafia.
La tecnologia assistencial pot donar a les persones amb disgrafia eines per superar dificultats, millorar les notes i augmentar l’autonomia i l’autoestima, amb un impacte positiu en la seva qualitat de vida.
Preguntes freqüents
Es pot autodiagnosticar la disgrafia?
Cadascú pot detectar símptomes habituals de dificultats d’aprenentatge, però és important acudir a professionals qualificats per a aquests trastorns complexos. Pots trobar informació rellevant al web de The International Dyslexia Association.
Molts símptomes de la disgrafia i d’altres trastorns poden assemblar-se, així que és fàcil confondre-la amb altres dificultats d’aprenentatge específiques.
A quina edat es pot fer la prova de disgrafia?
L’edat inicial recomanada per fer la prova és cap als 5 anys. Abans és molt difícil detectar la disgrafia o avaluar l’escriptura i els símptomes.
En infants molt petits, un terapeuta ocupacional o pediatre del desenvolupament pot revisar la motricitat fina i la cal·ligrafia. Cap als 4-5 anys, el docent pot advertir dificultats amb la formació de lletres, els espais o la llegibilitat.
Quin professional fa el diagnòstic?
Per diagnosticar trastorns complexos com la disgrafia calen experts en diferents àrees, segons l’edat i les necessitats.
En infants, es recomana una avaluació per un pediatre especialista, terapeuta ocupacional o psicòleg educatiu.
En adolescents i adults, l’avaluació l’ha de fer un neuropsicòleg, psicòleg educatiu o terapeuta ocupacional.
Per a un bon diagnòstic, pot ser necessària l’avaluació de diversos experts.
